La interoperabilitat no és un terme nou, però sí que és un dels que s'utilitza més últimament per part dels proveïdors de serveis i solucions al núvol per capturar un mercat difícil però molt atractiu, els anomenats grans comptes o "Enterprise".
La interoperabilitat guanya interès en aquest segment de mercat perquè aquestes empreses són les que normalment disposen de sistemes d'informació dispars de diversos proveïdors que han de treballar fàcilment entre ells, intercanviar dades i compartir procediments. Proporcionar interoperabilitat ajuda als clients a disminuir la complexitat en les seves infraestructures i gestionar millor els entorns heterogenis, alhora que facilita la presa de decisions i la innovació en un mercat molt competitiu. A més, comptar amb una infraestructura integrada permet connexions comercials valuoses, ja sigui a través de processos, entre persones i informació o entre empreses en una cadena de valor.
Per aquest motiu no podem parlar d'interoperabilitat sense esmentar les tres facetes necessàries d'aquest recurs: la tècnica, la legal i l'empresarial.
La primera, la capacitat tècnica de compartir dades i possibilitar l'intercanvi d'informació entre diferents sistemes, depèn en gran mesura de la voluntat del proveïdor, però també hi té incidència l'estandardització. L'estandardització cobreix els problemes tècnics de connexió dels sistemes i serveis informàtics i inclou aspectes clau com ara interfícies obertes, serveis d'interconnexió, integració de dades i middleware, presentació i intercanvi de dades, accessibilitat i serveis de seguretat.
La faceta legal no és menor; com que la interoperabilitat és essencial per maximitzar el potencial social i econòmic de les TIC, els legisladors de qualsevol àmbit han d'assegurar que aquesta capacitat compta amb la cobertura legal suficient per generar confiança en els desenvolupadors i empreses usuàries. Per això, només pot progressar adequadament si es garanteix que es basa en estàndards i plataformes obertes.
El compliment de les normes legals, especialment per a les organitzacions multinacionals, és una tasca complicada. El compliment encara és més difícil per als sectors regulats, com l'atenció sanitària o els serveis financers. A més, no només hi ha nombrosos estàndards i regulacions, sinó que canvien constantment, cosa que fa que sigui encara més difícil per a una empresa mantenir-se al dia de les lleis nacionals i internacionals de gestió electrònica de les dades. Si a això li afegim la proliferació de sistemes i la interoperabilitat entre ells, ens trobarem amb un desafiament de gran magnitud que requereix claredat i simplificació legal així com una aposta decidida dels organismes responsables.
Un dels beneficis més importants d'associar-se amb proveïdors de núvol ben establerts i que fomentin i garanteixin la interoperabilitat és que moltes de les obligacions i requisits normatius i de protecció de dades per complir amb els estàndards reconeguts es poden delegar al proveïdor del núvol o, al menys, compartir-les amb ell.
Els grans proveïdors de núvol aborden les necessitats de compliment normatiu cada dia i, com que tracten amb grans volums de clients i dades que comprenen pràcticament tots els sectors i tots els països, la seva àmplia experiencia en estàndards i compliment normatiu és més completa que la que qualsevol empresa pugui tenir per si mateixa.
Quan hi ha marcs tècnics i legals adequats, els proveïdors de núvol poden gestionar les dades més confidencials dels seus clients i satisfer les necessitats fins i tot de les regulacions de protecció de dades més estrictes. Els clients poden saber que les seves dades s'estan gestionant correctament si el seu proveïdor de núvol ha complert amb els criteris per a aquests estàndards internacionals.
Finalment, la interoperabilitat empresarial es caracteritza per les relacions de negoci d'una empresa i els seus socis externs, clients, proveïdors i prestadors de serveis.
Les necessitats d'interoperabilitat empresarial es refereixen a la capacitat de les empreses (o part d'elles) d'interaccionar mitjançant l'intercanvi d'informació amb altres entitats, com els objectes materials, energia, etc. La interoperabilitat és un suport necessari per permetre que succeeixi la col·laboració empresarial i es pot aplicar tant a les necessitats inter com intra-empresa i inclou el concepte d'empresa extesa, empresa virtual i subsistemes d'una empresa. La interoperabilitat es considera un concepte genèric i, per tant, se suposa que els problemes comuns d'interoperabilitat i les solucions per superar-los poden ser identificats i desenvolupats per qualsevol empresa en particular.
Per aquest motiu, hi ha la necessitat de distingir diferents nivells d'interoperabilitat que van des de la interacció amb socis externs ad-hoc fins al màxim nivell d'interoperabilitat comercial en què les relacions externes poden establir-se a zero o mínim cost.
Tot i això, un nivell més alt d'interoperabilitat dels negocis no és necessàriament un signe d'excel·lència o maduresa, perquè el nivell òptim de la interoperabilitat depèn de l'ajustament entre la interoperabilitat i les seves contingències.
Microsoft duu a terme canvis de gran abast en la seva tecnologia i pràctiques empresarials per fomentar la interoperabilitat amb un enfocament que inclou la interoperabilitat als seus productes, col·laborar amb clients, socis i competidors, donar suport i desenvolupar normes de la indústria i proporcionar recursos per a desenvolupadors i accés a la propietat intel·lectual de Microsoft. Per a socis i desenvolupadors, els esforços d'interoperabilitat proporcionen accés a la tecnologia i les eines que ajuden a crear solucions a les necessitats dels clients i, alhora, milloren les oportunitats del mercat.
Per fomentar aquesta interoperabilitat i garantir l'atractiu continuat dels seus productes per a desenvolupadors i clients, Microsoft s'ha compromès a dissenyar els productes de gran volum i a dirigir el seu negoci de conformitat amb els principis següents: connexions obertes als seus productes, suport per a estàndards de la indústria i portabilitat de dades.
Més en detall, Microsoft es compromet a establir i mantenir connexions obertes entre els seus productos de gran volum i els productes que no són de Microsoft, ja sigui a través de protocols externs o d'APIs i s'assegurarà que aquestes connexions estiguin obertes perquè qualsevol desenvolupador pugui fer-les servir per connectar-se als seus productes. També es compromet a donar suport a les normes pertinents als seus productes de gran volum i a fer-ho d'una manera que fomenti la interoperabilitat amb el suport als estàndards principals de manera que asseguri la màxima compatibilitat i documentant totes i cadascuna de les extensions incloses als seus productes. Pel que fa a la portabilitat de les dades, es compromet a dissenyar els seus productes de gran volum i proporcionar documentació per habilitar aquesta portabilitat de dades amb l'adopció dels estàndards de la indústria, formats oberts i permetent l'elecció dels formats per defecte.
Totes aquestes consideracions, encara que són importants en elles mateixes, no poden fer-nos oblidar que cal un model de rendibilitat de negoci per suportar les ambicions d'interoperabilitat de clients i proveïdors o altrament el progrés serà lent i els beneficis no arribaran tan ràpidament i fàcil com tots els actors volen.
Això és perquè tradicionalment tant proveïdors de plataforma i serveis com integradors de sistemes han fet servir els avantatges de la propietat intel·lectual de cadascun d'ells com a argument diferenciador per aconseguir clients i extreure beneficis de models d'aplicacions i dades úniques, garantir el compliment de normatives si i només si es feien servir les seves solucions i serveis així com de fomentar relacions tancades i exclusives entre els diferents elements de la cadena de valor.
Per això, per trobar el model de negoci i rendibilitat que suporti la plena i fàcil interoperabilitat, cal que busquem també models de relació entre els diferents proveïdors basats en la complementarietat de les solucions, la convivència econòmica de diferents desenvolupaments i la cerca del benefici en la relació continuada amb els clients més que en l'oportunitat puntual de venda.
Si la principal font de benefici d'una empresa és el seu avantatge competitiu en un mercat, fem de la interoperabilitat un d'aquests avantatges, ja sigui en els proveïdors com en les empreses usuàries i que l'adaptabilitat i la cohesió de dades produeixin l'augment de la productivitat, l'estalvi de costos, l'escalabilitat i la rapidesa de desplegament d'aplicacions que suporti aquest model de rendibilitat necessari per fomentar-la.