Corria l'any 1992 quan Neal Stephenson va verbalitzar la paraula per primera vegada. Trenta anys més tard, el metavers promet convertir-se en realitat. Però, què és el metavers i per què totes les grans companyies tecnològiques hi estan obsessionades?
Si vius en aquest món —aviat n'hi haurà d'altres, diuen— és probable que hagis sentit a parlar del metavers, encara que no sàpigues exactament què és. El terme s'ha popularitzat recentment pel fet que Mark Zuckerberg ha comunicat que pensa invertir els pròxims anys —i estalvis— en ell i tot indica que, el que va començar sent una entelèquia aviat es convertirà en una realitat.
El metavers promet ser un punt d'inflexió, un abans i un després de; transformar el món tal com el coneixem o, més aviat, fusionar el nostre món amb un altre de menys tangible, però igual de manifest. Segurament per tot el que promet ser, les grans tecnològiques ja han començat a barallar-se per qui serà l'actor protagonista en aquesta gran història i qui farà de la promesa un fet.
Sona extravagant, oi? Espera't as saber què és el metavers.
Com a empresa partner Power BI preferent de Microsoft, des de Bismart intentem mantenir-vos al dia de les últimes novetats relatives a la tecnologia i el business intelligence.
Començant pel principi, el concepte metavers va néixer —com no podia ser d'una altra manera— de la imaginació d'algú. Aquest algú anomenat Neal Stephenson va inventar la paraula i la va deixar escrita a Snow Crash, una novel·la de ciència-ficció —alguns ho anomenen ciberpunk o postciberpunk— publicada l'any 1992. En ella, el terme es fa servir per a referenciar el món virtual que, a la novel·la, és tan transcendental com el físic. Hiroaki, repartidor de pizza en el món físic i samurai en el metavers, descobreix que un potent virus informàtic amenaça el metavers i, pizzes a banda, lluita per a combatre al vilà que s'amaga darrere del virus.
Més enllà de la imaginació de Stephenson, qui, per cert, també és l'inventor de la paraula avatar per a denominar la nostra representació visual en el món virtual, el metavers no només s'ha convertit en una paraula rellevant en la cultura popular, sinó que ha aconseguit que algunes de les companyies tecnològiques més importants del planeta —entre elles Facebook, Microsoft i Nvidia— estiguin parlant d'ella i, gràcies al propietari de Facebook, ara també tots nosaltres.
Igual que en la novel·la, el metavers tal com l'entenem ara, és un món virtual que, si tot funciona com les tecnològiques esperen, estendrà l'univers físic en l'entorn digital. És a dir, el metavers promet ser alguna cosa semblant a un segon món desenvolupat a Internet que tindria similituds amb les d'un videojoc, aplicant la realitat virtual per tal que l'entorn digital sigui el més semblant possible al món físic. No únicament en l'estètica, sinó que l'aposta dels gegants del mercat tech com Zuckerberg és que l'entorn digital es converteixi en una altra esfera en la qual les persones puguem desenvolupar-nos igual que ho fem en el món físic i dur a terme la nostra vida diària i els nostres hàbits socials a un segon entorn.
Així, la intenció és que el cosmos digital s'ampliï fins a convertir-se en un hàbitat en el qual puguem treballar, comprar, relacionar-nos, veure pel·lícules, assistir a concerts o tenir trobades d'una forma similar a la qual ho fem en el que, fins ara, és l'únic món que coneixem.
Entre altres coses, perquè això sigui possible o perquè la idea de metavers que perfilava Snow Crash arribi a establir-se, és necessari que la tecnologia avanci fins a un punt en el qual l'entorn digital sigui totalment immersiu. Per a això, els dispositius de realitat virutal (VR), la intel·ligència artificial i la interoperabilitat es posicionen com a elements potencials clau.
En el metavers, la intel·ligència artificial s'usarà per a ampliar encara més els horitzons analítics i metafísics de l'entorn digital. Si la idea es converteix en realitat, una infinitat de plataformes hauran de combregar per a fer funcionar un cosmos sencer de molècules virtuals que conformaran un univers. En aquest sentit, la interoperabilitat entesa com la convivència ininterrompuda i sense fraccions de múltiples sistemes, softwares, màquines, plataformes i serveis digitals ha de ser pràcticament absoluta perquè un espai com el metavers funcioni. Evidentment, l'intercanvi de grans quantitats de dades —més encara de les que es produeixen ara diàriament—, el data science i el data analytics també haurien d'ampliar els seus marges i destruir els límits que encara persisteixen. En aquest sentit, els sistemes d'integració de dades com els processos ETL i el data warehouse es posicionen com a eines crucials.
A banda de proclamar que pretén canviar-li el nom a Facebook —que passaria a dir-se Meta— i redissenyar la precursora del furor per les xarxes socials, Mark Zuckerberg ha sorprès el món anunciant que la seva intenció és que Facebook es converteixi en la xarxa social del metavers. Zuckerberg ha volgut avançar-se als seus competidors avisant que dedicarà els pròxims anys a construir un metavers de lliure accés i compatible amb les altres plataformes existents.
No és casualitat que tant ell com Microsoft, Apple, Sony, Nvidia, Alibaba o Tencent, per anomenar algunes companyies, s'hagin deixat seduir pel metavers, i és que, segons Bloomberg, el metavers constitueix una oportunitat de negoci que arribaria als 800.000 milions de dòlars l'any 2024. A més de Facebook, altres empreses com Epic, Unity o Nvidia ja estan invertint en el negoci del futur.
Segons Matthew Ball, expert en finances del món de l'entreteniment, a més de l'avanç del hardware, quan sigui funcional, la lluita recaurà en decidir el model econòmic del metavers; sent els sistemes financers descentralitzats basats en criptomonedes una possibilitat molt plausible en un entorn en el qual tota la resta també serà virtual.
Predient una revolució tecnològica comparable a la de l'aparició d'Internet, Ball aprofita per advertir que el metavers absorbirà gran part del mercat dels mitjans de comunicació tradicionals —ja amenaçats per l'auge de les plataformes de streaming—, profetitzant que si avui una gran part de la població ja consumeix contingut audiovisual per Internet, demà ho faran en el metavers.
Ara que ja saps què és, què opines del metavers? És, com promet Zuckerberg, una idea revolucionària o una distopia imparable?