Des de l’inici de la crisi econòmica l’any 2008 hem estat testimonis del creixement de la pobresa energètica, és a dir, de la quantitat de famílies que no poden afrontar el pagament dels subministraments bàsics. Aquesta situació ha fet palesa la necessitat de crear un marc normatiu que protegeixi aquestes persones, però no és fàcil, perquè no acaba de quedar clar qui s’ha de fer responsable dels deutes que es generen en aquestes situacions.
A Barcelona, s’estima que un 10% de les llars es troben en risc de patir pobresa energètica, un fenomen que es concentra en alguns dels barris més desfavorits, situats als districtes de Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí, on conflueixen un alt volum de famílies en situació d’exclusió residencial, un parc immobiliari de baixa qualitat i índexs d’atur elevats, alguns dels indicadors que estan directament vinculats amb la pobresa energètica.
Al nostre esdeveniment del juny, "Big Data Saves Lives", els representants de l'administració pública i d'algunes companyies subministradores van parlar dels projectes que ja s'estan duent a terme per intentar reduir el risc de pobresa energètica. Tot i això, els ponents van coincidir que s'enfronten a reptes tecnològics que no poden solucionar ells mateixos. Per això, empreses com Bismart estan desenvolupant solucions per millorar l'eficiència d'aquests projectes i aconseguir que compleixin ràpidament els seus objectius.
La Generalitat de Catalunya va crear el 2015 una llei que prohibeix a les companyies subministradores efectuar talls de subministrament si l’impagament es produeix per manca de recursos econòmics i les obliga a mantenir el servei de llum, gas i aigua mentre duri la situació de vulnerabilitat o de dificultat econòmica. Aquesta llei va aparèixer després que el Tribunal Constitucional anul·lés la del 2013, menys ambiciosa que aquesta. La nova llei també ha estat anul·lada, però parcialment. D’aquesta manera, només queden els articles que fan referència a pobresa energètica, mentre que els que fan referència a l’habitatge ja no són efectius.
La tinenta d'alcaldia i drets socials de l'Ajuntament de Barcelona Laia Ortiz també ha recordat que la llei atorga un paper de coresponsabilitat a les companyies subministradores en casos de vulnerabilitat, i és en aquest context que ha anunciat que l’Ajuntament de Barcelona deixarà de pagar el deute de les famílies en cas de pobresa energètica. “Les elèctriques haurien d’assumir com a mínim el 50% de la factura”, ha dit Ortiz.
Pel que fa al govern central, existeix una tarifa d’últim recurs que fins ara eximia del pagament de part de la factura elèctrica a les persones en situació de risc. El Tribunal Constitucional també va actuar en aquest cas, perquè considerava que no era just que les companyies haguessin de pagar aquesta bonificació. La indemnització d’aquestes empreses per part de l’Estat podria arribar als 500M€.
Així doncs, les empreses subministradores de serveis bàsics estan obligades a notificar als serveis socials de qualsevol cas d’impagament abans de procedir a la interrupció del servei. Tot i això, és difícil poder ajudar a les persones en aquestes situacions, perquè els serveis socials no sempre disposen de les seves dades i no poden tramitar les ajudes. Tal com es va parlar durant tot l’esdeveniment que vam organitzar el juny “Big Data Saves Lives”, el mètode que s’està fent servir actualment és reactiu. Això vol dir que fins que una família no pot afrontar el pagament dels serveis i es presenta una situació d’impagament, els serveis socials no poden intervenir-hi si aquesta no ha demanat ajuda activament. Durant l’esdeveniment es va reiterar la necessitat de crear una aproximació preventiva que sigui capaç d’evitar aquestes situacions abans que es produeixin.
Algunes subministradores estan intentant evitar l’agreujament d’aquest problema amb mecanismes com ara el fons de solidaritat d’Agbar. El Fons de Solidaritat d’Agbar és una iniciativa gestionada en col·laboració amb els serveis socials municipals dels ajuntaments de l’àrea metropolitana de Barcelona, dirigida al col·lectiu de persones que estan en precarietat econòmica, i que té com a objectiu ajudar a superar la situació de risc en què es troba aquest col·lectiu. És un ajut que neix de la voluntat d’Aigües de Barcelona de contribuir a superar les greus dificultats econòmiques que cada vegada pateixen més famílies com a conseqüència del persistent context de crisi. A més d’aquesta bonificació social, l’Ajuntament de Barcelona s’està plantejant eximir a les persones en aquesta situació del pagament de la taxa de gestió de residus i de clavegueram.
Gas Natural també ha posat en marxa un mecanisme per protegir les famílies en risc. Aquest mecanisme apareix arrel de la mort d’una àvia a Reus per l’incendi que va provocar una de les espelmes amb què il·luminava casa seva. La companyia ha destinat 4,5 milions d’euros a aquest programa que inclou una línia telefònica d’atenció gratuïta les 24 hores del dia per atendre les famílies.
A més, algunes empreses de tecnologia, com Bismart, estan posant tota la seva empenta per desenvolupar solucions per facilitar la feina als serveis socials i agilitzar la detecció de famílies en risc i la concessió d'ajudes.
Tot i que aquestes iniciatives són un gran pas, durant el debat de l’esdeveniment “Big Data Saves Lives” les companyies van denunciar que la falta d’interoperabilitat entre empreses i serveis socials posa pals a les rodes a les ajudes perquè dificulta la comunicació i la posterior identificació de les persones en risc. Per això, exigeixen una solució a aquest problema que els permeti repartir les ajudes de manera eficient i demanen les eines necessàries per poder tractar amb totes les dades de què disposa cada entitat.
Si estàs interessat en participar en aquest debat pots unir-te al nostre grup de LinkedIn "Big Data Saves Lives" i compartir els teus coneixements i experiències.