Sabies que la població d’edat avançada ha arribat a un màxim històric? Durant el segle XXI presenciarem un envelliment més ràpid que mai. Aquest no és un canvi temporal, segons un estudi extens elaborat per l’ONU. L’estudi examina com ha envellit la població mundial des del 1950 i com continuarà envellint fins el 2050. És un fenomen global i afectarà a persones de tots els països.
La població d’edat avançada comporta un conjunt específic de reptes socials i econòmics, i els països de tot el món han de trobar maneres d’enfrontar-s’hi. Un estudi d’IBM ha arribat a unes conclusions crues, com el fet que 3 de cada 5 persones grans viuen amb una malaltia física prolongada, mentre que 1 de cada 3 en té una de curta duració. 1 de cada 4 pateix problemes de memòria.
A més de totes aquestes preocupacions de salut, els canvis demogràfics signifiquen que la quantitat de vetlladors per persona està disminuint; cada cop hi ha menys i menys persones disponibles per tenir cura de les persones grans.
Amb aquesta situació arreu del món, és essencial desenvolupar noves maneres d’atendre a la població de la tercera edat.
Els avenços tecnològics ens proporcionen moltes eines per combatre problemes comuns com els que es troba la gent gran. Si podem unir la tecnologia amb les necessitats de les persones grans podem millorar les seves vides i ajudar a la societat en general. A continuació hi ha una llista de sis maneres d’utilitzar la tecnologia que poden ajudar a la població d’edat avançada… i n’hi ha algunes que ja s’estan posant en pràctica.
Estàs interessat en com podem utilitzar la tecnologia per ajudar a les persones grans? Uneix-te al nostre grup de LinkedIn “Big Data Saves Lives” per participar al debat.
Actualment, moltes organitzacions de serveis socials utilitzen un model reactiu per ajudar a les persones. És a dir, hi ha d’haver algú que informi a l’organització que hi ha una persona que necessita ajuda. Amb tot, aquest model significa que les ajudes només poden arribar a aquelles persones que són capaces de demanar-les i conscients que tenen dret a rebre assistència. Hi ha moltes persones en risc que no compleixen aquestes condicions.
Mitjançant el Big Data podem canviar a un model predictiu. Podem utilitzar les dades per predir quines persones tenen més probabilitat de trobar-se en risc i d’aquesta manera els serveis socials hi poden contactar de manera pro-activa. No només podem arribar a persones que d’altra manera no podrien rebre ajuda, sinó que també podem proporcionar-los ajudes a temps.
El 90% de les persones grans als Estats Units ha expressat el desig de viure a casa seva el màxim de temps que puguin. La tecnologia ho fa possible. Encara que no pateixin problemes de salut seriosos, moltes persones grans tenen una mobilitat reduïda i pot resultar-los difícil dur a terme tasques simples com aixecar-se a encendre el llum. Amb la tecnologia d’Internet of Things podem proporcionar-los eines senzilles que poden marcar una petita però important diferència en les seves vides.
Parlem de petits canvis que podríem dur a terme a casa d’una persona gran. Podrien obrir portes amb el mòbil o obrir i tancar l’aixeta amb un sensor. Els fogons podrien apagar-se sols després d’estar encesos massa temps o podrien encendre i apagar les llums amb un sensor de moviment, cosa que podria evitar-los caigudes en no haver de llevar-se durant la nit.
També es pot donar accés a aquesta informació a un membre de la família o un vetllador que pot monitoritzar la situació i ser conscient dels canvis.
Tots aquests petits canvis poden ajudar a les persones a mantenir un nivell d’autosuficiència del qual no podrien gaudir d’altra manera.
Per a les persones d’edat avançada un trajecte fins al metge per rebre tractaments molt necessaris pot ser una tasca d’envergadura. La tecnologia pot ajudar-nos a acostar-los el metge a casa. Un article de Forbes estima que 22 milions de famílies utilitzaran algun tipus d’assistència virtual l’any que ve.
Molts centres mèdics ofereixen serveis de “telesalut”, cosa que significa que els pacients poden contactar el seu metge per telèfon o vídeotrucada. L’atenció basada en la tecnologia pot prendre la forma de tecnologia d’escanejament facial i qüestionaris que ajuden en el diagnòstic del pacient (com el nostre Medic Mirror).
També hi ha eines que poden adoptar el paper d’un vetllador i recordar a les persones grans que han de fer certes coses o prendre decisions, així com mantenir un control dels seus patrons de salut. Cognitive Eldercare de IBM i el nostre Voice Helper són només dues d’aquestes eines.
És útil per a un vetllador o familiar poder observar canvis als patrons, però també és una manera de mantenir a la persona gran participant activament en la seva pròpia atenció sanitària.
La població d’edat avançada és vulnerable al frau econòmic i al robatori d’identitat. El National Center on Elder Abuse informa que 1 de cada 8 casos que reben està relacionat amb l’explotació financera. Afortunadament, els bancs estan prenent mesures de seguretat més potents per protegir a la gent gran del robatori amb sistemes de detecció de frau. Els wallets virtuals dissenyats especialment per a gent gran també són una possibilitat.
Els bancs també poden recopilar dades sobre la conducta de la població gran per millorar la detecció de comportaments sospitosos.
Hi ha una altra mesura que els vetlladors poden prendre per ajudar a protegir a les persones grans: simplement parlar d’informació financera amb ells. Aquí, el paper de la tecnologia es redueix a mantenir el contacte entre els grans i els seus éssers estimats o un assessor professional.
Un estudi de la universitat de California a Sant Francisco va trobar que un 43% de les persones grans se sent sola de manera habitual. Segons aquest estudi, la gent gran que va comunicar que se sentia sola tenia un risc un 59% més alt d’empitjorar i un risc 45% més alt de mort. Això és un problema seriós i hem de desenvolupar eines tecnològiques per mantenir a les persones de més de 65 anys integrades al seu entorn.
Apps de vídeo xat i les xarxes socials poden ajudar a les persones grans a mantenir-se en contacte amb els seus éssers estimats. Coses com la realitat virtual -com visites a museus d’art o un viatge a algun lloc emblemàtic- poden recordar-los successos de la seva vida i hi ha molts jocs cognitius en línia que poden ajudar-los a mantenir-se actius mentalment.
Fins i tot estem presenciant l’aparició de centres virtuals per a gent gran on els grans poden connectar-se per socialitzar i fer classes per aprendre noves habilitats. Poden sentir-se part d’una comunitat fins i tot si no poden sortir de casa sovint.
La clau és crear solucions a mida per a la població gran i assegurar-se que els beneficis són clars per a ells. Petits detalls com una interfície senzilla i una font prou gran poden ajudar-los molt a relacionar-se amb la tecnologia.
Un denominador comú en tots els exemples anteriors és que les dades poden ajudar a identificar els problemes abans no es converteixin en una crisi. Podem establir patrons més fàcilment i descobrir canvis més ràpidament que sense les dades. Quan les dades començen a tenir un aspecte diferent de l’habitual, els vetlladors -ja siguin familiars, amics o els serveis socials- poden intervenir ràpidament.
Això també pot ajudar a gestionar els problemes de manera eficient i en punts en què encara es poden controlar. També pot alleugerir una mica la càrrega als vetlladors, ja que poden descansar amb la tranquil·litat de saber que un sensor intel·ligent vigila a la seva persona estimada i pot informar-los de problemes potencials.
Aquestes eines tecnològiques no només són millors per descobrir inconsistències o canvis que els humans, sinó que, a vegades, són més econòmiques i més ràpides. Això no vol dir que les persones siguin irrellevants, sinó que podem utilitzar les dades per complementar allò que fem bé i millorar l’atenció a les persones grans.
Si t'interessa, pots llegir més sobre aquest tema aquí:
Uneix-te al nostre grup de LinkedIn "Big Data Saves Lives" per participar al debat i compartir les teves experiències i coneixements. Pots convidar-hi els teus companys, si vols.