A finals del 2017 vaig tenir l'ocasió de veure un concert de Katy Perry que formava part de la seva quarta gira mundial, Witness. En aquell concert s'interpretaven els seus èxits i es presentaven les seves noves cançons mentre es desplegava un exercici de producció impactant del qual formaven part desenes de ballarins vestits de mil maneres, rius de colors, cels estrellats presidits per una boca gegant, androides amb cap de pantalla, pistes de bàsquet, muntanyes russes, tigres i deesses muntant-los. Tot això succeïa a una velocitat altíssima i sense solució de continuïtat en una gran festa d'impactes visuals inapel·lables on no hi havia ni un segon d'espai per empassar saliva. Passada mitja hora des de la finalització del concert, encara estava assimilant aquell exercici de continguts que, em va semblar, volia explicar-me una història no només a través de lletres i melodies, sinó també a través d'una imatge que recreava universos, formes de pensar, opinions i, com a resultat, decisions.
Quantes vegades hem sentit allò de "veure per creure"? O allò altre de "val més una imatge que mil paraules"? Sentències pròpies del nostre imaginari col·lectiu que es van apoderant de la nostra manera de pensar i, finalment, de ser. Doncs bé, més enllà de ser una dita comú a la nostra cultura, la visualització és al centre de les inèrcies que ens modelen i entre les quals ens trobem molts de nosaltres i de moltes maneres. No només a l'hora de voler veure què comprem i poder escodrinyar-ho de mil maneres a la pantalla dels nostres dispositius mòbils, sinó també pel que fa al consum de continguts, l'entreteniment o l'aprenentatge. Ens estem acostumant a entendre des de la imatge i a substanciar què és clau i essencial per divertir-nos, adquirir coneixements o sentir a través d'ella. La imatge com a estímul sempre ha estat rellevant en aquests àmbits, però ho era abans tant com ara?
En aquest mateix ordre de coses, la visualització també s'ha convertit en la plataforma sobre la qual poder decidir millor. La visualització d'un pensament abstracte mitjançant una representació gràfica d'aquest o disposar d'un esquema ordenat de les peces que el composen i la importància de cadascuna ens ajuda a entendre'l millor, a prendre partit, a posicionar-nos, a opinar. Ho veiem en les visualitzacions que es presenten als diaris durant el període electoral, o en les gràfiques que expliquen el rendiment dels tennistes a la final de Roland Garros i ens fan veure qui està jugant millor al marge de les sensacions, o en els gràfics sobre l'evolució de la nostra activitat física que apareixen al nostre mòbil o rellotge intel·ligent. D'aquí a la presa de decisions hi ha ben poc.
Aquests exemples que apel·len a qualsevol àmbit quotidià de les nostres vides, projecteu-los al món empresarial, allà on les decisions són contínues i imprescindibles. A això uniu-li que el context que envolta molts dels negocis actuals en el qual es prenen decisions és volàtil, incert, complex i ambigu (VUCA, per les seves sigles en anglès) i això implica que els professionals i les organitzacions requereixin desenvolupar les seves capacitats per decidir millor. I això fa enfocar la mirada cap a les dades, la seva anàlisi i, per descomptat, la possibilitat de visualitzar-los d'una manera fàcil i estratègica.
En l'era del 5G i en ple desenvolupament d'Internet de les coses, cada passa que fem generarà informació que podrà fer-se servir, un cop capturada, ordenada i enriquida, per prendre una decisió. Per donar-li un ordre de magnitud a aquesta informació podem dir que les projeccions a 2025 de l'informe Data Age indiquen que el volum de dades anual a la datasfera serà de 175 Zettabytes i el nombre d'interaccions per persona susceptibles de generar dades serà de més de 4.900 al dia.
Les empreses comptaran amb un actiu en brut cada cop més valuós al qual podran aplicar una solució que el poleixi. Aquesta solució és l'analítica i la visualització de la informació de manera intel·ligent. De fet, no cal fer més que mirar què està passant al mercat d'adquisicions per part dels grans jugadors tecnològics per tenir clar d'un cop d'ull cap a on es dirigeixen els propers temps. Google compra per 2.600 milions de dòlars Looker, firma especialitzada en l'anàlisi de dades; dies més tard, Salesforce compra Tableau, una de les plataformes referents en el mateix àmbit per uns 15.700 milions de dòlars i Microsoft i Oracle signen un acord per connectar els seus núvols (a més de l'aposta declarada de Microsof per la seva solució Power BI, considerada per Gartner com la plataforma líder del mercat en analítica i visualització per al Business Intelligence).
Sembla que aquestes grans empreses albiren que el poder de gestionar grans quantitats de dades, analitzar-les i entregar una visualització que ajudi a decidir serà essencial en el lideratge dels negocis. Des d'aquí podem reflexionar què fa tan essencials aquestes funcions en el context actual. Doncs bé, si les decisions que s'estan prenent avui dia des de qualsevol àrea de negoci han de ser:
Disposar de la possibilitat d'analitzar informació en temps real, identificar quines són les variables que més influeixen en les vendes, eficiència, qualitat, satisfacció, felicitat, valor per als nostres clients i empleats a partir d'un quadre de comandament senzill, agradable i manejable augmenta les capacitats de qualsevol professional, departament o empresa. En definitiva, la visualització ajuda a:
A l'era de les dades on tot és mesurable, la visualització d'aquestes és el millor vehicle per poder aconseguir organitzacions més capaces, que traslladin millor les seves idees, siguin més justes, fugin de les falses creences, dialoguin amb els seus clients i col·laborin amb més facilitat desafiant les regles dels nostres mercats, cada cop més volàtils i impredictibles.
Borja Martín | Head of Data Strategy & Insights