0

Normalment, els Ajuntaments, Comunitats Autònomes i organismes públics en general ofereixen els seus serveis per als ciutadans que els sol·liciten, dins un model reactiu. És cert que no es disposa dels recursos humans necessaris per millorar aquesta aproximació a la població.

Espanya és, sens dubte, un país que pot resultar modèlic per a molts d'altres pel que fa a l'eAdministració. L'informe anual de la Fundación Telefónica La Sociedad de la Información en España 2016 publicat el passat 23 de febrer indica que Espanya ocupa actualment el 17è lloc al rànquing mundial E-Government Index (EGDI) de l'Organització de les Nacions Unides, que monitoritza cada dos anys l'evolució de l'eAdministració a 193 països en funció de tres indicadors compostos: infraestructures de telecomunicacions, capital humà i serveis online. I, a Europa, som a la cinquena posició pel que fa a la prestació de serveis públics digitals, cosa que ens situa per sobre de la mitjana europea.

Com a ciutadans, podem observar que la digitalització de documents ja ha suposat, sens dubte, un avenç important, perquè evita el trasllat de papers d'una oficina de registre a la dependència on s'avaluen sol·licituds i tràmits.

Sense deixar de ser optimistes per la nostra situació privilegiada respecte a molts altres països, és important reconèixer que, independentment del tram de la piràmide de població a la qual pertanyin, hi ha moltes persones que desconeixen a quins serveis tenen dret i ni tan sols saben quins mecanismes han d'utilitzar per sol·licitar-los.

Malgrat el que podríem suposar, els grans estan acollint el món digital. És una dada reveladora que podem trobar també en aquest informe en què s'indica que l'evolució de l'ús de la tauleta entre els més grans de 65 anys per a operar amb les Administracions ha crescut quasi un 174% l'últim any.

Tenint en compte tots els col·lectius que fomen la ciutadania... què pot fer el Big Data per continuar millorant la provisió de serveis socials?

Les Administracions Públiques disposen d'una quantitat enorme d'informació gestionada en qualsevol dependència i procedent de múltiples fonts. I, evidentment, en formats no estructurats. Lluny de ser una tendència, el fenòmen del Big Data és una realitat a l'Administració pública.

En aquest mateix informe a què fèiem referència es dedica un apartat molt interessant a l'aposta pel Big Data com a eina clau per a la presa de decisions. N'extraiem aquest gràfic que mostra que les solucions de Big Data són les que el 2016 havien de rebre la majoria de les inversions digitals (35%) en les empreses de més de 500 treballadors.

El que més es valora, sens dubte, és la seva capacitat predictiva, i és aquí on el Big Data despunta per aconseguir una millor gestió dels recursos públics. A Bismart tenim nombrosos exemples pràctics desenvolupats dins i fora de les nostres fronteres, que exemplifiquen la manera com l'ús intel·ligent de la informació pot resoldre necessitats socials.

I, a més, Espanya lidera la disponibilitat d'open data del sector públic, on la informació generada per la pròpia Administració és un recurs valuós més enllà del propi sector públic, té una gran capacitat de generar riquesa i ocupació a la resta de l'economia i pot contribuir al desenvolupament dels negocis locals o el turisme o millorar la gestió pública gràcies al concepte de ciutats intel·ligents.

Conscients de l'interès que suscita el Big Data aplicat a la prestació de serveis socials hem organitzat, juntament amb Microsoft, l'esdeveniment "Big Data Saves Lives" el 7 de juny a Barcelona. Si no hi vas poder participar, contacta amb nosaltres i compartirem amb tu la informació més rellevant d'aquesta trobada amb diverses institucions de la Generalitat i altres institucions socials.

DEIXA EL TU COMENTARI

    Tags

    See all