Data Storytelling: Com Dissenyar Dashboards que Inspirin Decisions

En plena era de les dades, els quadres de comandament empresarials haurien de ser dissenyats mitjançant tècniques de data storytelling. Aquesta disciplina converteix les mètriques en narratives clares que guien els usuaris cap a conclusions accionables i fàcils d’interpretar.

Segons aquesta tècnica, un quadre de comandament no es limita a mostrar dades de manera atractiva. El seu objectiu principal és estructurar la informació de forma que els responsables de negoci i prenedors de decisions puguin entendre què està passant, per què i quines accions cal emprendre.

Un dashboard ben narrat converteix les dades en insights útils. Quan integrem tècniques de storytelling en la visualització de dades, aconseguim que la informació es recordi millor i que generi una connexió emocional amb l'audiència.

En aquest article t’expliquem les millors pràctiques i tècniques de data storytelling perquè els teus quadres de comandament deixin d’informar per començar a inspirar decisions.

Què és el Data Storytelling en Quadres de Comandament Empresarials?

El data storytelling és una tècnica que transforma els dashboards en narratives visuals que expliquen què està passant, per què passa i quines decisions cal prendre. Combina visualització de dades, context i estructura narrativa per facilitar la presa de decisions basades en dades (data-driven decisions).

En un sentit més teòric, el data storytelling és l'art de construir una narrativa convincent a partir d'informació complexa, utilitzant la visualització de dades per comunicar un missatge clar a una audiència específica.

En el context dels quadres de comandament, implica dissenyar dashboards interactius que expliquin una història: cada visualització ha de donar suport a un punt clau i, en conjunt, han de guiar l’usuari a través d’un recorregut lògic, des de la introducció del context fins a una conclusió accionable.

Un quadre de comandament ben construït no només representa informació, sinó que comunica una història i transmet un missatge rellevant. Al final del recorregut, el lector ha d’entendre què passa i sentir-se inspirat a prendre una decisió informada basada en les dades.

No confonguis el Data Storytelling amb sistemes de QA o assistents com Copilot

És important diferenciar el data storytelling d’altres funcionalitats d’anàlisi com els sistemes de preguntes i respostes (QA) o els assistents amb intel·ligència artificial com Microsoft Copilot o l’antic Power BI Q&A.

Aquestes eines permeten fer preguntes directament al dashboard —per exemple, "Per què han baixat les vendes a l’abril?"— i obtenir una resposta generada automàticament en llenguatge natural. Tot i que són útils per a l'exploració ad hoc de dades, no substitueixen una narrativa visual ben estructurada.

Un dashboard amb storytelling no espera que l’usuari faci preguntes: s’anticipa a les preguntes clau i guia de manera lògica i visual cap als insights més rellevants.

Mentre que els sistemes de preguntes i respostes (QA) responen dubtes puntuals, el data storytelling construeix una narrativa coherent des del primer moment: contextualitza, simplifica i destaca allò realment important perquè l’usuari entengui què està passant, per què passa i què pot fer al respecte, sense necessitat d’interacció directa.

Tots dos enfocaments són complementaris, però compleixen funcions diferents. Si combines un disseny narratiu potent amb eines interactives com Copilot, estaràs maximitzant l’impacte dels teus quadres de comandament i facilitant la presa de decisions informades.

Beneficis del Data Storytelling

A la majoria d’organitzacions existeix una escletxa entre l’abundància de dades i la capacitat de prendre decisions amb elles.

Sovint, tenim tants informes i mètriques que caiem en la paradoxa de l’excés de dades, on, irònicament, la sobrecàrrega d’informació condueix a la inacció.

El data storytelling actua com un pont per tancar aquesta bretxa, estructurant les dades en una narrativa lògica i persuasiva que facilita la interpretació de patrons, l’obtenció d’insights i, sobretot, la implementació d’accions concretes.

A més, explicar històries amb dades ajuda a destil·lar i simplificar informació complexa.

Un bon data storytelling simplifica allò complicat perquè l’audiència ho pugui assimilar i prendre decisions de manera més ràpida i segura. També aporta un toc humà a les xifres: contextualitzar els números amb històries o exemples els dona rellevància i crea connexió.

De fet, està demostrat que les persones recorden millor les dades quan formen part d’una narrativa absorvent, en lloc de presentar-se com a estadístiques aïllades (“Made to Stick” — Chip Heath & Dan Heath).

15 Tècniques i Bones Pràctiques de Data Storytelling per Crear Dashboards Eficaços

Una narrativa eficaç en un dashboard no neix de forma espontània. Cal aplicar de manera deliberada principis de disseny visual, comunicació de dades i anàlisi orientat a la presa de decisions basades en dades.

A continuació, presentem les principals tècniques de data storytelling que et permetran transformar els teus informes en quadres de comandament interactius que impulsin data-driven decisions.

1. Defineix l’objectiu del dashboard

Tota història comença amb dues preguntes clau: què vols explicar i a qui t’adreces. Abans de dissenyar un dashboard, pregunta’t:

• Quin és el missatge principal o l’insight clau que l’usuari ha d'entendre?

Sense un objectiu definit, correm el risc de crear un informe genèric que no resol cap necessitat concreta.

Tenir clar l’objectiu narratiu et permetrà enfocar el dashboard en les dades realment rellevants i evitar la sobrecàrrega informativa.

💡 Consell pràctic: redacta una frase breu que resumeixi el propòsit del dashboard, com si fos el seu titular. T’ajudarà a mantenir el focus durant tot el disseny.

2. Coneix l'audiència

Cada perfil professional interpreta les dades de manera diferent. No és el mateix dissenyar un quadre de comandament per a un CEO que per a un equip de màrqueting, ja que tenen necessitats i expectatives distintes.

A l’hora de dissenyar, cal adaptar la complexitat, el llenguatge i el format de visualització segons el perfil del públic destinatari.

💡 No et perdis: Tipus de quadres de comandament segons l’audiència

Bones pràctiques per aplicar aquesta tècnica:

• Fes servir un llenguatge senzill i proper per a usuaris no tècnics.
• Inclou només les mètriques clau per al negoci.
• Ressalta el que realment importa i elimina el soroll.
• Assegura’t que qualsevol persona, independentment del seu nivell tècnic, pugui entendre el dashboard.

Enfoca’t a respondre les preguntes reals de la teva audiència:

Anem bé o malament? Per què està passant això? Quina acció cal prendre?

3. Estructura la història del dashboard: introducció, desenvolupament i conclusió

Una de les tècniques més potents del data storytelling és aplicar l’estructura narrativa clàssica a la visualització de dades.

Un dashboard efectiu no és un conjunt de gràfics aïllats, sinó una història visual amb inici, nucli i final. Aquesta organització ajuda els prenedors de decisions a seguir el fil i extreure insights accionables amb facilitat.

Introducció: proporciona context

Comença amb una vista general que situï l’usuari. Utilitza KPIs clau o una targeta destacada amb la dada principal.

Exemple: una targeta de “Vendes anuals vs objectiu” en un dashboard financer ajuda a entendre ràpidament l’estat general (per sobre o per sota de la meta).

Desenvolupament: explica el “per què”

Aquí desglosses la informació. Afegeix visualitzacions que mostrin tendències, comparatives i segmentacions que expliquin les causes darrere del primer indicador.

Exemple: gràfics per regió, línia de producte o períodes de temps que evidenciïn què està impulsant —o frenant— els resultats.

Conclusió: destaca l’acció

Tanca amb un insight clau o una recomanació. Pot ser un gràfic de síntesi, un indicador final o un text que deixi clar el missatge principal.

Exemple: un indicador de “Creixement acumulat anual” acompanyat d’una nota: “S’ha superat l’objectiu gràcies al bon rendiment del Q3”.

Aquesta estructura narrativa converteix el dashboard en una història visual coherent. Cada visualització ha de tenir un propòsit clar dins el relat. Evita salts lògics i ordena la informació perquè respongui a les preguntes de l’usuari:

Què està passant? Per què? I ara què fem?

4. Contextualitza les dades

Una dada aïllada pot ser enganyosa. Assegura’t d’acompanyar cada visualització amb la informació necessària per interpretar-la: unitats, dates, objectius, evolució històrica o segmentacions rellevants.

Exemple: no mostris només “Vendes totals T2”, sinó “Vendes T2 2025 (€) vs objectiu anual”.

Recorda: un dashboard efectiu ha de respondre a primera vista a la pregunta “Això és bo o dolent?”

Bones pràctiques per contextualitzar les dades:

• Inclou sempre unitats i períodes de temps als títols, eixos o llegendes. Exemple clar:

✔ “Vendes Q1 2025 (en millons d'€)”
✘ “Vendes”

• Compara cada indicador de rendiment amb un objectiu o un període anterior. Així, el lector entén si el valor actual representa un progrés, una caiguda o una alerta. Exemple:

“+10% vs any anterior” aporta molt més que una xifra en brut.

• Reforça els teus gràfics amb breus explicacions o comentaris.
  Un text senzill pot marcar la diferència:

“La demanda va caure al març per problemes de subministrament.”

💡 Utilitza recursos interactius:

Aprofita funcionalitats com els tooltips o les finestres emergents per oferir informació addicional sense saturar la visualització.

Això és especialment útil en dashboards corporatius o executius, com el quadre de comandament integral, on es valora una informació clara i fàcil de consumir.

5. Aplica el principi de “menys és més” en la visualització de dades

Un dels pilars del data storytelling efectiu és la simplicitat. En la visualització de dades, menys és més: mostrar només la informació rellevant permet que el missatge clau destaqui sense soroll ni distraccions.

Un quadre de comandament net i enfocat és molt més eficaç que un de sobrecarregat de visualitzacions. Cada gràfic o mètrica addicional competeix per l’atenció del lector. Si presentes massa elements, corres el risc de generar confusió, alentir la interpretació i diluir els insights principals.

Bones pràctiques per aplicar aquest principi:

• Evita dashboards amb desenes de gràfics petits o irrellevants.
• Selecciona només les dades essencials que donen suport a la narrativa o ajuden a prendre decisions.
• Elimina el que sigui accessori: si una visualització no canvia cap decisió, probablement no hauria de ser-hi.
• Relega els detalls tècnics o exploratoris a pàgines secundàries, pestanyes o informes complementaris.
• Fes-te aquesta pregunta clau:

“Quina decisió canviaria si elimino aquesta dada?”
Si la resposta és cap, considera eliminar-la del dashboard principal.

💡 Menys no vol dir incomplet. Vol dir enfocar el contingut en allò que realment importa per al públic objectiu i per a l’acció que vols provocar. Quan depures la informació, la teva història amb dades serà més clara, més memorable i molt més útil per a la presa de decisions.

Guia pràctica: 21 Consells de Reporting

No et perdis la nostra guia exclusiva amb 21 bones pràctiques de visualització de dades.

Descarrega la guia

6. Destaca la informació clau amb jerarquia visual i un disseny clar

Una de les regles d’or del storytelling amb dades és que no totes les dades tenen el mateix pes. Una part fonamental del disseny d’un dashboard efectiu és guiar l’atenció de l’usuari cap als insights més importants.

Tècniques per ressaltar la informació clau:

• KPIs principals amb mida gran i en una posició destacada (com l’angle superior esquerre).
• Ús de colors corporatius o contrastats per a les xifres rellevants.
• Tipografia més petita i tons neutres per a dades secundàries.

Exemple: 14.089.323,98 € → mostrar com 14,1 M€ i deixar el detall a un tooltip.

💡 Consell expert: incorpora etiquetes explicatives o comentaris dins del gràfic perquè el lector entengui immediatament el punt destacat. Per exemple:

“Promoció d’estiu aquí → pic de vendes”
Aquestes notes funcionen com la veu del narrador dins del dashboard i reforcen la narrativa visual.

Objectiu: aconseguir que el dashboard parli per si sol, sense necessitat d’explicacions externes. Quan destaques visualment el que és rellevant i proporciones context immediat, la teva història amb dades es torna més clara, comprensible i memorable.

8. Resumeix els insights amb notes, etiquetes i anotacions

No donis per fet que el lector interpretarà correctament cada gràfic. Afegeix texts breus dins o al costat de les visualitzacions que expliquin el missatge quan sigui necessari.

Exemple: una anotació com
“Aquí comença la campanya d’estiu → augment de vendes”

Aquestes micro-narratives actuen com la veu del narrador dins del dashboard i reforcen la comprensió sense necessitat d’explicacions externes.

9. Manté una coherència narrativa en colors, tipografies i formats

El disseny visual en el data storytelling no és decoració: forma part del missatge. Un disseny mal executat pot distraure, confondre o induir a errors d’interpretació. En canvi, un disseny coherent i clar reforça la narrativa visual i facilita la comprensió dels insights clau.

Paleta de colors: comunica amb intenció

• Utilitza colors consistents per als mateixos conceptes a tot el dashboard.
  Exemple: blau per a “vendes”, vermell per a “costos”.
• Estableix prèviament els colors corporatius o tons principals i secundaris.
• Evita l’“efecte arc de Sant Martí”: massa colors diferents dificulten la lectura.
• Prioritza colors amb contrast suficient per garantir accessibilitat i llegibilitat.

Tipografies i formats: consistència abans que res

• Aplica la mateixa font per a títols, etiquetes i textos.
• Utilitza mides jeràrquiques per destacar elements (KPI > gràfic > anotació).
• Evita barrejar fonts o estils de manera aleatòria: transmeten una imatge poc professional.
• En dashboards corporatius, respecta la identitat visual de la marca.

10. Tria el visual adequat per a cada dada

Prioritza la claredat per davant de l’originalitat: una barra horitzontal ben feta val més que un gràfic 3D confús.

• Evita gràfics de sectors si dificulten la lectura.
• Tria el tipus de visual segons l’objectiu:
• Barres o columnes: comparació de valors
• Línies: evolució temporal
• Mapes: distribució geogràfica
• Targetes/KPIs: indicadors clau resumits

Consell clau: mantingues coherència en escales, colors i ordre entre visualitzacions similars. Això evita que l’usuari hagi de “reajustar” la seva atenció a cada gràfic.

11. Intenta construir un disseny net

Un bon disseny és invisible: no molesta, no satura, no complica.

Aplica principis bàsics de disseny visual (alineació, espaiat, jerarquia, contrast) per construir un quadre de comandament clar, professional i enfocat en la narrativa.

Quan el disseny acompanya el contingut, els teus dashboards no només tenen bon aspecte: comuniquen millor i faciliten la presa de decisions basades en dades.

💡 Disseny net = narrativa fluida

12. Aprofita la interactivitat per aprofundir sense perdre el fil

Les eines de business intelligence com Power BI, Tableau o Qlik permeten crear dashboards interactius amb filtres, segmentacions i navegació dinàmica. Aquesta interactivitat és molt valuosa per explorar dades, sempre que es mantingui el criteri narratiu.

L’objectiu del data storytelling continua sent el mateix: permetre a l’usuari aprofundir on calgui sense trencar el fil conductor de la història principal.

Interactivitat guiada amb bookmarks i botons

Funcionalitats com els Bookmarks o botons de navegació permeten dissenyar recorreguts interactius controlats pel creador de l’informe.

Exemple: un botó de “Veure anàlisi T2” pot portar l’usuari directament al detall d’aquell trimestre, evitant que hagi de buscar la informació per si mateix.

El missatge principal ha de ser visible

Quan l’usuari aplica filtres o explora segments específics (per regió, canal, producte, etc.), és fonamental que el missatge principal segueixi clarament visible.

Bones pràctiques per aconseguir-ho:

• Ofereix una opció per “tornar a l’inici” o “reiniciar”.
• Resumeix les troballes clau a cada vista.
• No amaguis els KPIs principals durant la navegació.

Un dashboard interactiu ben narrat permet explorar múltiples angles del negoci sense perdre la visió global. La narrativa visual ha de guiar l’usuari per les preguntes fonamentals:

Què està passant? Per què passa? Quina decisió hem de prendre?

13. Estructura el dashboard com una història navegable

Un bon dashboard guia l’usuari com si fos una història amb capítols. Organitza la informació de manera jeràrquica i seqüencial:

• Vista general: resum executiu amb els KPIs clau que responen al “què està passant”.
• Anàlisi detallada: gràfics i visualitzacions que expliquen el “per què passa”.
• Conclusió o recomanació: insights que apunten al “què cal fer”.

En eines com Power BI, pots implementar aquesta narrativa amb pàgines enllaçades que funcionin com un recorregut pas a pas. Acompanya cada vista amb títols informatius, i si és possible, afegeix un menú de navegació o indicador visual perquè l’usuari s’orienti fàcilment al llarg del recorregut.

14. Adapta la narrativa al llenguatge i la lògica del negoci

El storytelling amb dades ha de parlar l’idioma de la teva organització. La narrativa serà molt més eficaç si respecta la cultura i l’estructura de l’empresa.

Consells pràctics:

• Utilitza les mateixes categories i segmentacions que fa servir el negoci (per regió, canal, producte...).
• Empra termes habituals i coneguts per l’audiència.
• Prioritza els KPIs alineats amb els objectius estratègics de l’organització.

Com més familiar resulti el dashboard per a l’usuari, més fàcil serà que l’interpreti correctament i que actuï en conseqüència.

Exemple: si a la teva empresa el concepte de “client” es classifica per regió i sector, el dashboard hauria de respectar aquesta classificació. Aquesta coherència semàntica fa que la narrativa de dades sigui natural i comprensible.

En resum: explica la història de les teves dades amb el llenguatge del negoci, no amb el de l’analista.

15. Valida el dashboard amb usuaris representatius

Un error habitual és dissenyar dashboards pensant només en el creador. Recorda que el dashboard està fet per a altres: responsables de negoci, comandaments intermedis o equips operatius.

Què cal validar:

• Entenen la història sense explicacions externes?
• Detecten llacunes de context, mètriques poc clares o visualitzacions confuses?
• Els ajuda realment a prendre decisions?

La validació et permetrà identificar:

• Gràfics que es malinterpreten.
• Mètriques que no responen a les preguntes clau del negoci.
• Necessitats específiques no contemplades inicialment.

Itera en funció del seu feedback. Validar la narrativa amb el públic objectiu és la millor manera de garantir que el teu data storytelling funciona i genera impacte real.

Metodologia i Principis per Dissenyar Dashboards amb Storytelling

A Bismart apliquem una metodologia estructurada per crear quadres de comandament que combinen storytelling amb dades i excel·lència tècnica. Cada dashboard que dissenyem segueix una sèrie de principis clau i un procés col·laboratiu que garanteix tant la utilitat com la qualitat de l’informe.

Principis clau d’un dashboard ben dissenyat

1. Disseny centrat en l’usuari
L’informe es construeix pensant en qui l’utilitzarà: no és el mateix un executiu que necessita una visió ràpida que un analista que requereix més detall. L’experiència s’adapta al perfil i a les preguntes reals de l’usuari.

2. Menys és més (minimalisme visual)
Només mostrem allò necessari. Evitem sobrecarregar amb gràfics, colors, icones o textos que distreguin. Un dashboard efectiu transmet molt amb poc.

3. Context i explicació
Cada visualització va acompanyada d’un títol clar, una breu descripció o un tooltip útil. L’objectiu és que qualsevol persona entengui la dada i la seva rellevància sense ambigüitats.

4. Consistència visual
Colors, tipografies, mides i formats es mantenen coherents a tot l’informe. Això facilita la lectura, reforça la identitat visual i evita errors d’interpretació.

5. Claredat i propòsit
Cada gràfic ha de respondre a una pregunta o mostrar un insight clar. No s’inclouen visualitzacions “per si de cas”. Tot el que apareix té un motiu.

6. Interactivitat intuïtiva
Filtres, botons, navegació entre pàgines... tot ha de ser fàcil d’utilitzar i guiar l’usuari per una experiència fluïda. La interactivitat ha d’ajudar, no complicar.

7. Rendiment òptim
Un dashboard útil és un que s’obre ràpid i respon amb fluïdesa. L’optimització tècnica també forma part d’un bon data storytelling.

La nostra metodologia de disseny de dashboards

1. Descobriment: Entendre el negoci

• Ens reunim amb els stakeholders clau per entendre necessitats, objectius i context d’ús.
• Identifiquem les preguntes que el dashboard ha de respondre.
• Resultat: llista de KPIs, mètriques rellevants, públic objectiu i casos d’ús.

2. Modelatge: Disseny conceptual del dashboard

• Creem wireframes o esbossos del dashboard i definim la lògica de navegació.
• Dissenyem el model de dades que dona suport a l’informe.
• Definim interaccions, jerarquies, filtres i dispositius de destí (web/mòbil).
• Resultat: prototip visual + esquema de dades.

3. Construcció: Desenvolupament tècnic

• Connectem fonts, fem l’ETL i modelem les dades.
• Creem mesures, KPIs i visualitzacions segons el disseny aprovat.
• Afegim interaccions, drill-downs i bookmarks.
• Resultat: informe funcional llest per a validació.

4. Validació: Assegurar qualitat i utilitat

• Realitzem proves funcionals i tècniques (rendiment, filtres, interactivitat).
• Validem amb usuaris reals (UAT) i refinem el disseny segons el seu feedback.
• Resultat: dashboard validat i llest per a producció.

5. Publicació i manteniment

• Publiquem l’informe a l’entorn productiu amb els accessos adequats.
• Documentem el funcionament i definim rutines de manteniment.
• Recollim feedback continu per evolucionar el dashboard segons les necessitats futures.

Conclusió: Com aplicar Data Storytelling per impulsar decisions empresarials

En conclusió, aplicar tècniques de data storytelling a la visualització de dades efectiva pot marcar la diferència entre un quadre de comandament oblidable i un informe executiu que impulsa l’acció. Hem vist com definir un objectiu clar, estructurar la narrativa, simplificar i destacar el que és important, aportar context, cuidar el disseny visual i aprofitar la interactivitat d’eines com Power BI, transforma completament la manera com presentem les dades.

Un dashboard amb narrativa no només respon “què està passant”, sinó també “per què passa” i “què hauríem de fer al respecte”, responent així les preguntes clau que tot prenedor de decisions es formula.

Si evites els errors habituals i segueixes aquestes bones pràctiques de storytelling empresarial, estaràs en el camí de crear quadres de comandament que realment converteixen dades en decisions.

Aplicar aquests principis et permetrà millorar significativament l’eficàcia dels teus dashboards. Comença avui mateix a treballar una presentació de dades més clara, comprensible i orientada a la presa de decisions. Converteix les teves dades en una història.