Els beneficis de les smart cities: atenció al ciutadà millorada amb e-Governance

Les smart cities són ciutats en què la inversió en capital social i humà i en transport tradicional i infraestructures TIC modernes alimenten un desenvolupament econòmic sostenible i una alta qualitat de vida mitjançant Internet of Things (IoT) per optimitzar l'eficiència de les operacions i serveis de la ciutat.

Les dades recopilades mitjançant els diversos projectes smart city del món proporcionen nombrosos exemples de maneres en què un desenvolupament més notable d'smart cities i l'adopció de polítiques smart city en ciutats d'arreu del món pot millorar el benestar general dels residents i millorar l'eficàcia del govern.

Una manera d'utilitzar la tecnologia que les smart cities intenten fer servir per augmentar la participació ciutadana són les iniciatives e-Government, que volen millorar l'eficàcia del sector públic i simplificar els sistemes del govern per donar suport al desenvolupament sostenible. e-Government utilitza vies online senzilles per a què els ciutadans puguin accedir als principals serveis del govern de manera fàcil i ràpida. Un exemple seria un ajuntament que emmagatzema un registre dels esdeveniments de la vida (naixements, casaments, morts) al núvol, en comptes de documents en paper, per a què el personal i els càrrecs de l'ajuntament puguin accedir-hi fàcilment.

Digitalitzar els documents en paper antics millora definitivament l'eficàcia. Amb menys treballadors es poden processar més documents, cosa que significa que els ciutadans poden disposar dels seus documents més ràpidament i realitzar processos burocràtics amb més facilitat. Els estalvis en mà d'obra poden dur també a un estalvi de costos, entre els quals s'inclouen les despeses financeres i de temps.

Un exemple d'eficàcia millorada és la inciativa de quatre dies laborables de l'estat d'Utah, als Estats Units. L'estat d'Utah va utilitzar els seus serveis d'e-Government per implementar una setmana laborable de quatre dies per als seus treballadors i reduir els costos en aproximadament 4,1 milions de dòlars gràcies a la menor despesa d'energia, serveis de consergeria i hores extra.

Segons l'informe bianual de les Nacions Unides "E-Government in Support of Sustainable Development" del 2016, hi ha hagut un gran augment en el nombre de països que utilitzen e-Government per proporcionar serveis públics online a través d'aquestes plataformes. El 2003, només 45 països disposaven d'una via senzilla per a què els ciutadans poguessin accedir a la informació i només 33 donaven la possibilitat de realitzar transaccions online. El 2016, almenys 90 països oferien accés a algun tipus de plataforma e-Government. Les smart ities poden utilitzar les plataformes e-Government per garantir que les seves institucions siguin cada cop més inclusives, eficaces, responsables i transparents. Les ciutats poden dirigir-se també a les xarxes socials per involucrar els ciutadans en les decisions.

Hi ha quatre models generalment acceptats d'e-Government:

• Govern a ciutadà (G2C)
• Govern a empreses (G2B)
• Govern a govern (G2G)
• Govern a treballador (G2E)

Totes són maneres útils de millorar la vida dels ciutadans. Parlem d'elles i de com se'n beneficien les smart cities.

Govern a ciutadà

Aquest és probablement el primer model en què pensem quan parlem d'e-Governance. És el model que utilitza l'ajuntament per comunicar-se amb els ciutadans per e-mail, missatge de text... També amb mètodes més tradicionals com la pàgina web de l'ajuntament, fòrum o emissora de ràdio online.

Govern a empreses

Els emprenedors són crítics amb l'èxit de les smart cities. Aquest model vol involucrar els empresaris de la ciutat mitjançant interacció directa entre els càrrecs de l'ajuntament i el sector empresarial. L'objectiu és reduir la paperassa i evitar els "embussos" per als propietaris de les empreses. Les companyies poden rebre directament coneixement i feedback sobre noves polítiques, regulacions, impostos, beneficis, plans de crèdit que puguin ser-los d'utilitat. Això permet que hi hagi un flux constant d'informació entre les empreses locals i els legisladors per incentivar el màxim nivell d'eficàcia. Les empreses que volen compartir dades amb l'ajuntament també fan un favor als ciutadans, perquè les polítiques poden modificar-se contínuament per maximitzar l'eficàcia.

Aquest model també fomenta les transaccions comercials online per gestionar l'economia local. Els ajuntaments poden produir informes i publicar dades per a què les empreses puguin prendre millors decisions quan pronostiquin. Això també redueix les transaccions en paper i els desplaçaments, amb la qual cosa també se'n beneficia el medi ambient.

Govern a Govern

Aquest model utilitza plataformes online perquè els governs de les smart cities puguin intercanviar-se les bones pràctiques. A la Unió Europea això és especialment interessant, perquè les grans àrees metropolitanes intenten estandarditzar-se en tot el continent segons les directives de la Comissió Europea. Els portals online permeten als treballadors públics comunicar-se a través de les fronteres i compartir dades a un ritme creixent. Les ciutats poden aprendre dels errors de les altres i implementar bones pràctiques.

Govern a treballador

Aquest model utilitza software online per facilitar el govern de la ciutat. Les tasques relacionades amb els treballadors poden dur-se a terme fàcilment online. Aquestes tasques poden incloure les nòmines, provisions de finançament, plans de pensions i informació bancària. Això estalvia recursos que d'una altra manera se subcontractarien o es durien a terme per personal de recursos humans.

Evidentment, l'e-Government és una de les moltes eines disponibles per ajudar als ciutadans d'smart cities i, encara que alguns plans plans d'e-Govern han tingut alguns obstacles, com l'Obama Care als Estats Units, un cop es resolen els petits problemes la gestió online de moltes activitats del govern és una millora respecte als antics mètodes en paper en què encara es basen moltes ciutats.