El desplegament de la infraestructura empresarial en el núvol té molts avantatges. No obstant això, moltes empreses no estan aprofitant el valor real del núvol, ja que hi operen de la mateixa manera en què ho feien amb els sistemes heretats i els serveis locals. Parlem dels 6 errors que comenten les organitzacions en traslladar la seva infraestructura a l'entorn cloud.
Cada vegada més companyies estan traslladant la seva infraestructura a l'entorn cloud per a aprofitar els avantatges d'integració de sistemes i d'interoperabilitat dels serveis cloud.
No obstant això, el trasllat dels servidors locals al núvol implica un canvi de mentalitat que compromet al model econòmic i d'IT de l'empresa. Segons McKinsey, "les pràctiques tradicionals d'IT es basen a posseir la IT en lloc de consumir-la."
Sens dubte, els grans avantatges de la integració cloud són l'escalabilitat, la flexibilitat, major velocitat i una major seguretat de dades.
D'altra banda, el núvol també facilita el desenvolupament de polítiques de data governance i de data management, cosa que permet als encarregats d'IT de l'empresa tenir un major control sobre els actius posseïts.
Els avantatges existeixen, però no totes les empreses els estan aprofitant, ja que traslladen la seva infraestructura a l'entorn cloud, però continuen operant amb els mateixos models econòmics i d'IT que feien servir en l'entorn físic. Això no només pot provocar decepcions a aquelles empreses que han fet grans inversions per a traslladar la seva infraestructura al núvol i que no estan obtenint els resultats esperats, sinó que també pot comprometre l'eficàcia del programari i els serveis cloud.
Les empreses que estan valorant el trasllat dels seus actius al núvol solen fer un estudi de mercat i un cas d'ús per a estimar el cost i el retorn de la inversió del trasllat.
El problema és que, en fer el cas d'ús, la majoria de companyies només tenen en compte la reducció de costos de l'aprofitament de les capacitats del núvol i els beneficis econòmics vinculats: reducció de costos d'allotjament, emmagatzematge i manteniment.
Les companyies no tracen un pla econòmic i de desenvolupament a llarg termini, la qual cosa, amb el temps, acaba emmascarant els beneficis immediats del trasllat degut a les ineficiències de l'ús de la infraestructura cloud.
Els beneficis econòmics reals del núvol no són immediats i requereixen d'un pla d'optimització progressiu per a desenvolupar les bases, automatitzar processos i millorar les APIs pertinents, entre moltes altres coses.
Per tant, quan una empresa està estudiant el seu trasllat al núvol, ha de traçar un estudi econòmic a un any vista i no enfocar-se únicament en els primers mesos del trasllat.
La infraestructura física i els sistemes on-premise funcionen a partir de models basats en la despesa de capital a llarg termini. És a dir, les empreses fan grans inversions inicials en software, serveis i plataformes que, amb el temps, es recuperen, ja que només impliquen els costos de manteniment.
No obstant això, el núvol és molt més dinàmic i funciona amb models de despesa d'explotació. És a dir, pagar pel que consumeixes. Moltes companyies contracten serveis i capacitat cloud sense previsions adequades sobre la capacitat que necessiten. L'economia cloud pot arribar a ser més rendible que l'economia dels sistemes heretats, sempre que s'avaluï adequadament la demanda de capacitat de l'empresa.
El núvol permet a les organitzacions pagar per capacitat quan la necessiten i, tot i aixó, la majoria d'empreses estan pagant per una capacitat que no necessiten..
El punt anterior ens porta a una altra trava econòmica amb la qual es troben les organitzacions en gestionar la seva despesa en el núvol. Acostumades a les prediccions econòmiques i a l'estimació de la despesa de capital tradicional, les companyies es troben amb dificultats a l'hora d'estimar i prevenir els costos de la infraestructura cloud, ja que la despesa és molt més dinàmica i flexible.
Segons McKinsey, la majoria de les empreses tenen taxes de discordança superiors al 20% en les seves previsions de despesa en el núvol, amb diferències significatives entre la despesa prevista i la despesa real. Això, a la vegada, complica el treball del CFO, l'assignació de pressupostos i el balanç econòmic global.
Atès que els costos del núvol varien en funció de l'ús, les empreses poden optimitzar les seves previsions econòmiques enfocant-les en el cost per usuari i basant-se en un model de consum, en lloc de basar-se en un model per servei. L'elasticitat i l'escalabilitat del núvol són ideals perquè les empreses despleguin models econòmics centrant-se en el consum. Així, les organitzacions poden ajustar amb major precisió la demanda a les seves necessitats i optimitzar l'assignació de costos.
Quan les empreses estudien el seu model de desplegament i trasllat a l'entorn cloud solen fer prediccions massa optimistes pel que fa al consum i ús del núvol. És a dir, estimen que consumiran més capacitat de la que acaben consumint. Això, en lloc de disminuir els costos previstos, els acaba inflant, ja que les companyies contracten molts més recursos dels que acaben consumint.
La consultora estatunidenca McKinsey informa que la majoria de les empreses tenen una taxa d'ús de recursos en el núvol inferior al 30%.
Aquelles empreses amb una arquitectura cloud nativa i avançada poden tenir taxes de consum de recursos cloud superiors al 60%. Perquè això passi, les companyies requereixen d'una arquitectura capaç de suportar aquest consum. Per exemple, l'autoescalat dels recursos informàtics pot millorar les taxes d'ús, però només si s'actualitza l'arquitectura de la API.
Per aquesta raó, les organitzacions han de tenir en compte l'actualització i modernització de l'arquitectura cloud en preveure l'impacte econòmic del seu trasllat al núvol.
L'escalabilitat del núvol permet a moltes companyies realitzar les seves pròpies instal·lacions per a estalviar costos. No obstant això, traslladar totes les càrregues de treball al núvol pot ser contraproduent.
A l'hora de migrar una càrrega de treball a l'entorn cloud és fonamental tenir en compte el tipus i l'escala de la càrrega de treball. Algunes càrregues de treball poden tenir costos inferiors en la infraestructura local pròpia. Per tant, aquelles empreses que disposen d'un entorn amb un petit nombre de càrregues de treball d'escala massiva han de ser selectives a l'hora de traslladar-les al núvol.
Conclusió
Aprofitar el valor real de l'entorn cloud i evitar els errors més comuns que cometen les empreses en traslladar la seva infraestructura al núvol requereix d'una estratègia ben plantejada.
A més, les empreses han de tenir en compte que el núvol és un entorn en constant evolució i, com a tal, requereix d'una revisió estratègica del model econòmic constant per a evitar la sobrecàrrega de costos i garantir la productivitat òptima del consum de recursos.