La intel·ligència artificial pot pal·liar els efectes de l'envelliment

L’envelliment de la població és el creixement de la proporció de persones de més de 65 anys sense que es registri un creixement en el grup de població en edat de treballar que ha de mantenir el sistema de pensions.

L'envelliment de la població presenta diversos reptes per a la societat. D’una banda hi ha els problemes econòmics, com ara les dificultats per mantenir el sistema de pensions o la despesa en atenció social i sanitària que requereixen les persones d’edat avançada, i de l’altra, hi ha els problemes que afecten directament a la persona gran, com poden ser les malalties cròniques, la comorbiditat, la solitud o la pèrdua de capacitats físiques i mentals. Aquests problemes s’agreugen a mesura que augmenta l’edat, de manera que gaudim d’una esperança de vida molt elevada però no hi ha cap garantia que tots aquests anys es puguin viure amb qualitat de vida.

Aquesta situació ja suposa un problema en l’actualitat, però segons l’Organització Mundial de la Salut, s’espera que el nombre de persones grans (els que tenen 60 anys o més) es dobli el 2050 i tripliqui el 2100. Globalment, la població de 60 anys o més està creixent més ràpidament que tots els altres grups de població més joves. Per tant, és important començar a posar en marxa polítiques i mesures per millorar la qualitat de vida de les persones grans i evitar que l’economia se'n ressenti.

Propostes

Hi ha diverses propostes per resoldre alguns dels problemes que presenta l’envelliment de la població. Algunes se centren en millorar la qualitat de vida de les persones grans i altres en prevenir l’empitjorament de la situació mitjançant canvis en els sistemes de pensions i sanitaris.

Per exemple, en aquest article es presenta una proposta de jubilació gradual que alleujaria la pressió que pateix el sistema de pensions i alhora faria que les persones grans se sentissin útils, de manera que reduiria la solitud. Suggereix que a partir d’una determinada edat, els treballadors comencin a cobrar una part de la seva pensió, mentre que continuen treballant per guanyar la resta dels seus ingressos. Segons l’article, les feines que podrien dur a terme aquestes persones són de d’atenció, assistència i creatives, de manera que no se’ls requereix una activitat física elevada. Les feines que podrien dur a terme les persones grans podrien ser remunerades o no remunerades econòmicament, encara que en tots els casos rebrien alguna mena de compensació. Ha estat demostrat que les persones que treballen passada l’edat de jubilació presenten símptomes de deteriorament físic i mental molt més tard que les persones que es retiren abans. Això també podria comportar una reducció de la despesa sanitària i d’atenció social en aquesta franja d’edat.

És clar que un sistema com aquest no és fàcil d’utilitzar. A curt termini és un plantejament que comporta despeses i també cal tenir en compte que no totes les persones grans poden o volen treballar. A més, amb aquest sistema es vol oferir l’experiència laboral de les persones grans per afegir qualitat a la feina de les noves generacions, però això no es pot dur a terme de la mateixa manera en tots els sectors, sobretot en els que requereixen activitat física com poden ser l’agricultura, la pesca o la construcció. De totes maneres, encara que no es pugui dur a terme de manera generalitzada, és una bona forma de millorar la qualitat de vida de les persones grans alhora que s’alleugereix la pressió del sistema de pensions.

Sistemes que ja s'estan utilitzant

Els ajuntaments també estan fent les seves propostes, principalment centrades en millorar l’atenció que reben les persones grans. L’ajuntament de Barcelona, per exemple, ha posat en marxa dos projectes. Un és el projecte MIMAL, que consisteix en un dispositiu de teleassistència per a persones que presentin símptomes de deteriorament cognitiu. Amb aquest dispositiu, les persones que tenen cura de la persona gran poden localitzar-la en tot moment amb la característica de geolocalització, cosa que augmenta la seva seguretat i la seva autonomia.

L'altre és el projecte Vincles: Vincles BCN és un projecte d'innovació social que vol reforçar les relacions socials de les persones grans que se senten soles i millorar el seu benestar a través de les noves tecnologies. Es dota les persones grans d'un dispositiu amb un programa que els permet comunicar-se amb la seva família o altres persones usuàries i estar al dia de les activitats del seu barri entre altres coses.

Canvi de paradigma

D'altra banda, hi ha iniciatives que volen proposar un canvi de paradigma mitjançant l'ús de les noves tecnologies. Una d'elles és Big Data for Aging Population in Social Exclusion Risk de Bismart. Aquesta solució permet canviar d'un enfocament pal·liatiu a un enfocament preventiu, és a dir, que en comptes d'intentar ajudar les famílies quan ho necessiten, s'intentarà evitar que arribin a la situació de necessitat.

El problema de base és que s'està planificant malament. Els serveis socials estan saturats i no s'hi estan dedicant recursos eficientment. A més, el sobreenvelliment fa que les malalties augmentin i siguin més complexes. Les retallades, a causa de la crisi econòmica, signifiquen menys metges, els metges es jubilen i no se substitueixen.

Gràcies als models predictius els Serveis Socials evolucionaran d'un enfocament pal·liatiu a un preventiu. Gràcies a la intel·ligència artificial ajudem als metges a ser més eficients i a prescriure els millors tractaments.

El dia 28 de juny Microsoft i Bismart organitzen una jornada en què es compartiran les eines més útils per a la identificació, previsió i planificació, especialment en l'àmbit social.